YOGA : SEGUINT EL CAMÍ QUE VA OBRIR KRISHNAMACHARYA
śrutaṁ me gopāya II
Que l’ensenyament que he rebut sigui protegit - Taittirīya Upaniṣat
El Yoga és un ensenyament molt antic. Per trobar el seu origen cal conèixer els Veda-s, els textos on es recull l’antiga saviesa dels Mestres d’Índia.
Aquells savis van comprendre una cosa que després han recollit tradicions posteriors com el Budisme i el Cristianisme. El que van entendre els savis és que la vida humana te una aspiració profunda: l’alliberament del sofriment, i que hi ha una manera d’aconseguir aquesta transformació.
El Yoga clàssic, tal com s’entenia en l’antiguitat, tenia com a objectiu aconseguir aquest alliberament. Els antics ioguis s’entregaven a la seva pràctica amb una fe i una dedicació totals .
Hi ha una dita que recull com era la mentalitat d’aquests ioguis del passat:
“Per saltar el pou el 99% és insuficient, cal el 100%”
Aquesta comprensió que només el 100% és suficient per assolir l’objectiu és la base sobre la que es van desenvolupar les diferents tècniques que constitueixen la pràctica del Yoga.
És a dir, en els temps clàssics, āsana, prāṇāyāma i dhāraṇā eren el suport per a una acció motivada per la recerca d’aquest 100% i que tenia com a mitjà l’entrega total.
En entregar totalment el cos, la respiració i la ment el iogui en certa manera moria a tot el que fos quotidià i entrava en un nivell de realitat diferent. La persona que emprenia el camí de la pràctica del Yoga no feia ni desitjava altra cosa que aconseguir saltar a l’altra banda del pou i assolir així l’estat de Yoga, o l’estat d’Unió.
Malgrat que el seu objectiu fos desitjable per a tots, el Yoga era només possible per a uns pocs.
Aquesta és, a grans trets, la mentalitat clàssica que sustenta la disciplina del Yoga i que s’origina en els Veda-s. 
La grandesa de Krishnamacharya s’entén només si coneixem aquest món clàssic i les seves aspiracions.
Krishnamacharya va conèixer 3 mons: el mon tradicional dels Brahmans ortodoxes, el mon modern occidental, i un tercer mon, el dels mestres dels Himalaias.
La conclusió que en va treure va ser que els beneficis del Yoga havien d’estar al servei de la humanitat, no només al servei dels pocs capaços d’assolir l’ideal del 100%.
Krishnamacharya va entendre que les tècniques del Yoga tenen la capacitat d’ajudar a tothom.
Es per això, perquè el seu Yoga cerca beneficiar la persona de manera immediata, que el seu ensenyament es caracteritza per:
No donar importància a la forma de les postures, si no a la seva funció. No es cerca mai fer una postura perfecta.
L’atenció constant a la respiració que ha de ser sempre amplia, fluida i còmode.
La coordinació entre el moviment i la respiració.
La progressió gradual i intel•ligent. Des del punt de partida de l’alumne vers el pas següent.
La relació mestre/alumne, basada en el respecte i la confiança.
Aplicat d’aquesta manera, el Yoga és un camí d’auto-coneixement que aconsegueix transformar la persona i conduir-la vers el millor de sí mateixa.
Śraddhā Sūktam es un cant de lloança a Śraddhā, la fe. Es considera aquesta confiança profunda como la base indispensable en el camí del Yoga. Si desitges escoltar-lo clica aquí.
